Aquest és un tema que clama al cel. La societat estem descobrint xifres alarmants que fan mal al cor o, més que al cor, a l’estómac d’aquells que tenen dificultats per tirar endavant. Em refereixo al malbaratament alimentari.
Escric aquestes línies el Dia Mundial del Refugiat. Encara fa més mal saber que llencem un terç dels aliments que produïm (una barbaritat). Són xifres desorbitades que fan repensar com de refotudament mal formulat està el sistema, alhora que no només és qüestió de la mala distribució dels recursos entre les persones (que ja seria prou argument, per altra banda), sinó que produir més del que ens cal i destruir aquest excedent d’aliments és nefast pel medi ambient.
De manera que ha arribat el moment de reflexionar i d’actuar. I jo sóc més de la corda de flexionar. Vull dir que tinc tendència a arremangar-me i a posar-me en marxa tan bon punt s’encén el fogó de l’alarma social.
Enguany, el FAD ha dedicat el seu FADFEST, la gran celebració del disseny i la creativitat que aborda el disseny en totes les seves disciplines i en la que s’atorguen els premis FAD en disseny, a la sostenibilitat. Per això, la culminació de la setmana del disseny ha estat un àpat elaborat amb aliments rebutjats. Ha estat una gran celebració, coordinada pels comissaris del FADFEST: Daniel Cid, Eva Serrats i Francesc Pla amb la logística de la PAA, la Plataforma Aprofitem els Aliments.
En Sergi de Meià i jo mateixa vam fer el disseny de l’àpat que es va basar en fruita, verdura i pa. Aquests són els principals aliments que es llencen, pel seu preu moderat i per la gran sobreproducció.
El repte era alt i la realització complexa, però n’estem orgullosos i podem dir que el resultat va ser un èxit. 900 persones van gaudir de les MIGAS DELS ENCANTS.
La idea va ser d’en Sergi i jo no ho tenia massa clar, confesso. Però vam triomfar! Hem d’agrair molt, i encara més, la feina i la implicació dels voluntaris i dels cuiners que van deixar-s’hi la pell perquè tot funcionés perfectament.
Seria el moment de donar la recepta de les MIGAS DELS ENCANTS, però les migas…..no en tinc la recepta perquè les va fer totes la magnífica Eva Davó, que amb el seu art, va fregir uns alls trencats de qualsevol manera. Va afegir-hi un pa tallat i mullat com si hagués estat regat i a còpia d’anar remenant, afegint-hi aigua, si calia i apujant i abaixant el foc, va aconseguir un plat deliciós. Importantíssim acabar-les amb pebre vermell dolç i cúrcuma.
Les receptes que ara detallo són dels tastets que anaven sobre les famoses migas. Com si el conjunt fos una metàfora de l’hort: La terra (les migas) i el seu fruit. Hi havia algunes propostes més, però per no carregar el post, us redacto les següents:
Samfaina
1 kg d’albergínia
Pebrot
Tomàquet
Carbassó
Tomàquet
Ceba
Oli
Un gra d’all
Herbes aromàtiques: farigola fresca, julivert, orenga
Sal
Sucre
Pebre blanc
Rentem bé tota la verdura. Tallem el carbassó a daus. Traiem les llavors, pelem el pebrot vermell i el tallem a làmines i a dauets. Fem el mateix amb el pebrot verd. Tallem a dauets l’albergínia. Ratllem els tomàquets. Piquem la ceba i els alls.
En una paella posem un bon raig d’oli. A baixa temperatura coem els alls. Abans que agafi color hi posem els pebrots i el tomàquet ratllat, deixem coure uns deu minuts. Hi afegim la ceba, remenem i deixem coure 10 minuts més. I ara el carbassó i l’albergínia a dauets. Ho barregem tot i hi afegim una mica de sucre, una mica de sal i una mica de pebre vermell. Abaixem el foc al mínim, ho tapem i fem coure fins que quedi confitat.
Amanida de patata i albercocs
1 kg de patates
Tomàquet
Ceba tendra/ ceba morada
Albercocs
Oli
Un gra d’all
Herbes aromàtiques: farigola fresca, julivert, orenga
Sal
Pebre blanc
Rentem bé les patates i les tallem a daus, sense pelar. Les bullim uns deu minuts. Sobretot, no sobre coure perquè sinó es trenquen. Les refredem immediatament.
Picada d’herbes, triturant-les amb oli (menys la farigola, que la posem sencera), amb un gra d’all. Amanim les patates amb aquest oli. Tallem els tomàquets i afegim a l’amanida. En una paella, saltem els albercocs, amb un bon raig d’oli i sal. Afegim els albercocs a l’amanida. Acabem amb ceba picada crua.
Xutnèi
500 g de tomàquet
300 g de cireres
20 g de gingebre fresc,
50 g de vinagre de sidra,
130 g de sucre morè
1 c/c de sal,
6 llavors de cardamom
1 c/p de coriandre en gra
1 c/p de pebre negre en grano,
½ c/p de mostassa en gra
Pelem els tomàquets i els tallem de qualsevol manera. Ratllem el gingebre. Ho posem en una cassola, juntament amb les cireres sense pinyol. Afegim el vinagre, el sucre i la sal. Obrim les llavors de cardamom i les afegim a l’olla, així com el coriandre, el pebre i la mostassa. Fem coure lentament durant una hora o fins que el suc hagi reduït i tinguem una melmelada amb trossets de tomàquet.
